Aquest cap de setmana vam sortir amb una colla sense cap ruta marcada. Al Càmping, de vegades hi ha ganes de caminar i no sempre es planifica les sortides. De fet, les imatges que acompanyen aquest text corresponen a un indret que no cau gaire lluny. S’hi pot arribar caminant o bé amb cotxe, ja que Llanars queda només a dos quilòmetres del nostre Càmping.

Quan dic que és un petit paradís, és que vertaderament ho és. El Passeig Mossèn Lluís Suriñach compta amb un encant molt gran. Pots seure, prendre el

sol i descansar una mica, si vas a peu. També és possible dinar a l’aire lliure ja que compta amb una zona de taules. A més a més, les criatures també s’ho passen molt bé perquè poden córrer a dojo i no cal patir pel trànsit.

De vegades, les persones tendim a relacionar els llocs idíl·lics amb indrets llunyans, perduts en el mapa. Però resulta, que a la Vall de Camprodon n’hi ha un bon grapat i per molt que faci més d’un any que pugem de vacances no ens cansem de descobrir-ne. En aquest sentit, cal remarcar que nosaltres juguem amb un petit avantatge. Moltes vegades, quan anem al bar del Càmping, amb totes les converses per més intranscendents que siguin, surten informacions dels nostres companys campistes que són molt valuoses, i és clar, llavors és tot més senzill i una, ja es pot organitzar millor a l’hora de marcar les prioritats. Sempre dels sempres, el boca orella ha marcat moltes decisions.